Club de la bohèmia

La gran revelació de Pujol

2009-10-07T16:28:00.000+02:00

Gràcies a l'edició digital d'ahir de El Periódico de Catalunya hem sabut la gran revelació de Jordi Pujol publicada en el segon volum de les seves memòries. Abans del cop d'Estat mai esclarit públicament del 23 de febrer del 1981, el president del Govern estatal es deia Alfonso Suárez, i no Adolfo com se'ns havia volgut fer creure.

Arriscant el coll

2009-10-01T13:19:00.000+02:00

Aquí no gastem burkes digitals.

Periodisme esportiu d'alt nivell

2009-09-27T00:24:00.001+02:00

El Periódico de Catalunya. Edició digital. 26/09/08 23:52

Sí, el Real Madrit ha guanyat el Tenerife. Però jugaven a casa i n'han marcat tres.

Africain à Paris

2009-09-22T02:03:00.003+02:00

Urgències de matinada

2009-09-18T00:19:00.002+02:00

Els calés i els preservatius. Tot.

Necis que són nazis per la Diada

2009-09-12T00:08:00.007+02:00

Com en els millors cafès de l'època, des dels vitralls del bar de capçalera veiem passar el món. Avui hem vist la manifestació. Abans que passés, un noi havia entrat al bar i, per comptes de dir hola, ha enlairat el braç a la manera dels feixistes. D'un dia que vam parlar una estona em va semblar bon nano però arrossegant algun mal psicòtic.

Quan els vitralls s'han omplert d'estelades, el nano ha sortit del bar i ha cridat més fort que ningú per la independència però amb el braç enlairat a la romana. Un manifestant, jugador de rugbi, li ha cardat un cop de puny memorable, dels que et canvien la dentadura. El nano no ha tingut temps d'encalçar la dent perduda que ja li tenien el braç traïdor encastat contra la paret.

Atordit, ha pogut explicar als de la barra que ell es considera un obrer i d'aquí la seva actitud. M'ho vaig prometre de no discutir mai més amb un neci, així que he quedat ben servit veient com el nano repassava un cop i un altre la marca que el delatarà per dies i dies.

Carta astral (fragment)

2009-09-09T18:10:00.001+02:00

Els Taures som parits així. No suportem l'autoritat.

En Teru s'engata

2009-08-30T20:44:00.005+02:00

Amb la butxaca foradada com és costum, per omplir el pap de la gosseta només m'arribava per dur-li menjar de gats. Ara tinc els braços ben esgarrapats. Em pensava que el trauma li vindria per una altra banda: com que té un bony a l'entrecuix vaig batejar-la amb el nom de Teru, no pas en homenatge al cantautor sinó pel president Zapatero. Si m'hagués fixat millor, ara es diria Tilla.

Sóc de gats i es nota. Els felins sempre em queien de quatre potes quan volia rumiar i s'entestaven a fer el juganer. En només quinze dies la gosseta ha après a rodolar pel terra com una baldufa llençada amb traça.

Les noves lleis de l'ajuntament estan pensades per contribuents que adopten gossos però el meu cas és just a la inversa. Espero que no l'obliguin a vacunar-me, ni a treure'm de passeig a unes hores establertes lligat per l'altra banda del collar. De morrió només em caldria quan l'aigua d'Escòcia m'empenta a dir les coses tal com les veig.

Ahir en Teru va perseguir una aranya amb força estil i, engrescada, tot seguit va iniciar-se en el noble art d'encalçar mosques. Avui ha destrossat el seu primer llibre, un pamflet antijueu del primer franquisme. Demà li ensenyaré a fer-se les ungles al sofà.

Al loro!

2009-08-28T18:56:00.003+02:00

Per deferència de la Lucía, restaurant i baretto per barcelonistes a Londres

Onze anys, un cartell

2009-08-25T19:04:00.002+02:00

Mai no vaig pensar a fer la col·lecció. Més que res per si mai tinc néts, és clar.

Poble nou

2009-08-22T22:40:00.001+02:00

Furnes de la Selva. Furnesencs de tota la vida.

Nits lapones

2009-08-21T17:44:00.001+02:00

A ciutat som tan benparits que hem importat les nits lapones: a mitjanit encara tenim claror natural.

Mal de colla

2009-08-19T17:44:00.003+02:00

El Periódico de Catalunya Digital, 19/08/2009

És el que ens passa als solitaris, que quan anem en grup acabem sentint molèsties.

La policia xilena no és tonta

2009-08-17T14:58:00.004+02:00

Informa El Punt de l'assassinat de l'empresari i escriptor gironí Josep Rubau, divendres passat al balneari xilè de Pichilemu, on vivia i on va redactar l'assaig ¿Quién mató a Cristóbal Colón?

Haurem de confiar en la policia xilena perquè resolgui aquest afer. Se sap que el dia anterior Rubau va cobrar un bon grapat de calés per una operació immobiliària. La notícia no cita que per aquells llocs et deixen comprar de tot però que les màfies locals no et deixen vendre res. La investigació està centrada en fets com aquest que cita el diari xilè La Tercera:

Rubau duia la roba posada quan va ser assassinat, la qual cosa fa pensar als investigadors que els assaltants l'estaven esperant per atacar-lo quan va arribar al seu domicili.

Evidentment, quan anem per casa --i en Rubau no era cap excepció--, sempre anem conills.

Solvència contrastada

2009-08-10T17:25:00.001+02:00

La Vanguardia Digital, dissabte 8/08/09

Les dues Maries

2009-08-02T21:11:00.003+02:00

Ja ens ho va avisar l'Orwell, que n'hi ha que es dediquen a reescriure'ns la història. Ho tenen tot tant ben lligat que inclús han arribat a maquillar exhaustivament la vida d'una camperola austríaca nascuda al final del segle XVIII. Si sabéssim del cert el viure de la Maria Schicklgruber podríem veure amb uns altres ulls la història europea contemporània. O bé deixar-ho tot tal i com està.

En una versió ens trobem que la Maria va fugir del poble per anar a servir a ciutat, a la capital de l'imperi austro-hongarès, Viena. Allà es va destacar com a una excel·lent cuinera i per això va ser llogada per la família més poderosa de la ciutat, la branca austríaca d'una nissaga de banquers originaris de Frankfurt, que començaven a estendre el seu domini arreu del món. Va ser aleshores quan la Maria va infantar una nena. Mai no va voler dir qui en va ser el progenitor. La Maria se'n va tornar al poble, discretament finançada pels banquers. No va poder veure com la seva filla es casava amb un tal Alois Hiedler, ni va poder conéixer el seu net, l'Adolf.

L'altra versió, prolixa en detalls superflus, ens mostra una Maria afortunada qui, de ben jove, rep una herència modesta però que va administrar amb tant d'enginy que li va permetre viure per sempre més de les rendes. La Maria no va tenir necessitat de marxar del poble ni quan als quaranta-dos anys va infantar un nen, de pare desconegut. Uns passavolants, els Hiedler, van acollir la Maria i van donar-li un cognom al seu fill. La Maria no va arribar a conéixer el seu net, l'Adolf.

Frana es crema

2009-07-23T20:18:00.002+02:00

El País Digital, 23/07/09 20:21h

Vagin al tanto amb els franesos de Frana.

Crisi, quina crisi?

2009-07-21T14:40:00.006+02:00

Ascó, 21 de juliol del 2009

Supertramp, 1975

Estic adoptat

2009-07-19T18:20:00.004+02:00

Diu que qui està en contacte amb la natura sol ser més intel·ligent. Com que amb el gerani de casa no en feia prou, fa uns dies vaig anar a passejar per un bosc proper i en una clariana em vaig estirar a fer la becaina tot esperant alguna revelació intel·lectual. Endormiscat mentre repassava alguns aspectes de les partides d'un recent campionat d'escacs, un soroll d'entre les mates del darrere em va fer girar la vista. Una gosseta de marca hi treia el caparró, em va saludar amb alegria i es va estirar amb mi, coll amb coll, establint un pacte d'adopció sense retorn. Els grecs, de la paraula gos en van fer derivar el cinisme, que és una de les formes més refinades de la intel·ligència, i és així com crec que els déus em van picar l'ullet.

La gosseta creix bé i cada dia li porto menjar i beure, juguem una estona i ens acomiadem sense escarafalls. El cas és que hauria de dur-la a casa però el comando ecosocialista infiltrat a l'ajuntament ha dictat una normativa que ha estat la riota de tot el país i que em costaria de seguir fil per randa. Hauria de pagar un impost anual de quaranta euros, implantar-li un microxip al coll, vacunar-la contra cinc mil possibles infeccions, treure-la de passeig un mínim de vint minuts diaris, sempre lligada i amb morrió, tancar-la dins de casa des de les onze de la nit fins a les vuit del matí, en tot cas subjecte a un grapat de sancions econòmiques perquè és així com funcionen els que juguen a inventar-se noves cultures d'anar pel món.

No em veig en cor de fer-los entendre que és la gosseta qui m'ha adoptat, un supòsit que no han previst, els del comando. Amb la gosseta ja ens sabem les obligacions mútues i no ens ha calgut ni redactar-les ni sotmetre-les a cap règim de càstig per un improbable incompliment. De tota manera, entre setmana provaré d'ensenyar-li el meu món i, si li agrada, li demanaré solemnement d'anar a viure plegats amb la condició que si topem amb algun uniformat, fer veure que no ens coneixem.

Una oferta de feina

2009-07-16T16:23:00.003+02:00

Ja em diran què vol dir adminestradra. I si algú té paciència, que em faci saber què vol dir la descripció d'aquesta feina penjada al portal Infojobs:

administracion con ediomas frances engles y contabelidad con conocemento del mercado exterior prancipalmenta mercado frances.

El Sol i el Rei

2009-07-13T17:01:00.002+02:00

Ho veuen?

2009-07-11T02:32:00.002+02:00

La primera crisi

2009-05-22T13:31:00.003+02:00

Durant el regnat de Asiquis, com que va haver una gran manca de diners en circulació, va ser promulgada entre els egipcis una llei segons la qual, per a rebre un préstec, hom havia de presentar com a caució el cadàver del seu pare. Se li afegia una altra llei segons la qual qui donava el prèstec es quedava amb tot el sepulcre de qui el prenia; i si qui presentava aquesta caució no volia tornar el préstec, hom li imposava la pena que, quan ell mateix finés, no tingués sepultura, ni al sepulcre patern ni en cap altre, i tampoc no hi pogués enterrar cap altre dels seus.

Heròdot. Història 136-2

El desig de nedar

2009-04-03T01:20:00.002+02:00

M'era coneguda la platja de cel abovedat i llum artificiosa on tothom hi té un quefer. Avui no m'ha servit xipotejar-hi i he hagut d'escollir un lloc que semblava a recer on, sobre un pam d'aigua, només em calia moure genolls i panxa per simular que nedava.

M'han exigit de pujar al cotxe i anar a l'altra banda, allà on són els que n'estan aprenent. Per no tenir carnet, un desconegut ha hagut de menar-me el vehicle. Li volia explicar que no el puc dur perquè un ressort ocult i perdurable va dictant el meu viure, un ressort que intuïa i del que ja en conec l'abast. Voldria nedar i conduir perquè aparenta que res no m'ho impedeix. Però no puc i no goso de dir-ne el motiu.

M'entretinc descobrint-ne les traces manifestes en aquelles situacions que han acabat farcint un neguit indefugible, perquè estic tot fet d'ell, i temo que ja no hi seré a temps per enfilar-me al tren que sempre em semblava destinat. Si no nedo, mai més no tornarà.

La llibreta 1.0

2009-03-31T02:12:00.004+02:00

Ara ja tinc una llibreta que, entre d'altres virtuts, ofereix una capacitat d'emmagatzematge de memòria que és directament proporcional a la meva habilitat d'idear abreviatures potencialment intel·ligibles amb el pas del temps.

La puc rebotir pel terra tantes vegades com vulgui sense que perdi les seves funcions tot i que, si li plou al damunt, llagrimeja el contingut. No garanteix la producció de genialitats però el seu tamany, fàcilment dissimulable a la butxaca d'una jaqueta, facilita que s'hi puguin copiar sense demora les ocurrències de les nits banyades amb aigua d'Escòcia. Les tremolors de l'escriptura inherents als estats escocesos deixarien de percebre's si l'Obama deixés de malgastar fortunes en foteses com ara els cotxes i els bancs, i els dediqués als interessos legítims de la plebs, com ara que les llibretes d'aquesta mena puguin rutllar en tot tipus de situacions.

Ja hi he vesat un grapat d'anotacions, a la llibreta, encara que no hi tinc gaire pràctica:

Zodíac de Dendera. Temple Hathor. Museu del Louvre.
Och Suezberg. 19% New York Times.
La parca embriagada, òpera de Rothschild i Dalí.
Virus Conficker. Desactiva Windows Defender, Update i Security Center
Ibuti. Pare arquitecte Djehuty. No vol dir res en egipci.
J.J. Cale. Roll On. Nou disc.
Un Krasyttuc. I el cambrer me l'ha servit d'esquenes.

La llibreta te la venen per 0,51 cèntims però no et donen les instruccions ni cap material per inserir-hi fotografies. Sospito que servirà per endreçar quatre idees entre cigalons de Mascaró per després poder-les penjar en aquest espai mercès als punts de connexió públics.