La dignitat de la classe política

Durant el segle XIX, a Europa només hi havia dues mines de mercuri, essent la d’Almadén, a Ciudad Real, la més prolífica. El mercuri és un element que casa amb l’or i l’argent i n'és imprescindible en tot de processos, així que qui tingués el control de les dues mines, podria fixar-ne el preu i vigilar de prop els altres dos metalls.

Els banquers Rothschild, originaris de Frankfurt i amb delegacions per mitja Europa, van muntar una filial a Madrit, l’agència Weisweiler & Bauer, amb l’objectiu d’aconseguir les preuades mines d’Almadén. Eren temps d'agitació a la península. Ferran VII havia abolit la Llei Sàlica en favor de la seva filla Isabel. El germà del monarca, Carles, s’intitulà com a legítim hereu al tron i per això s’iniciaren les guerres carlines, durant la dèbil regència de Maria Cristina qui substituïa a Isabel, encara menor d’edat quan son pare traspassà.

Amb l’enrenou polític que es vivia, Weisweiler & Bauer tenia el terreny adobat per aconseguir les seves pretensions. Van untar amb generositat personatges afins, com l’israelita Mendizábal, conegut per les seves desamortitzacions. Nascut a Cadis amb els cognoms Méndez Álvarez i descendent dels conversos Méndez, canvià el seu cognom per un de basc, doncs els bascos només són sospitosos de ser bascos. L’agència també va finançar les carlinades cada cop que volien aconseguir una pròrroga en la concessió de les mines. Maria Cristina va haver de cedir un cop i un altre doncs també necessitava finançar el seu exèrcit mitjançant els Rothschilds de Londres. Seran anys de continus canvis polítics que els de Weisweiler & Bauer van saber gestionar amb maestria. Quan els caps carlins ja feien nosa, se’ls va pagar pels serveis prestats i els hi van concedir destins en luxoses finques d’arreu d’Europa

Amb les mines de mercuri en el seu poder, l’agència va destinar el 2‰ dels guanys a subornar la classe política. Ningú no es va lliurar. Del Conde de Romanones a Azaña i de Primo de Rivera al General Prim. Aquesta situació va durar fins que durant la II República Francesc Cambó fou anomenat Ministre de Foment. Cambó va recuperar per l’Estat les mines d’Almadén i poc després esclatava la Guerra Civil.

Oficialment, les diferents branques de la família Rothschild ho van perdre tot l’any 1942 per obra i gràcia de l'antisemitisme atribuït a Adolf Hitler. I aquests que tot ho van perdre avui en dia són encara els que fixen el preu de l’or dos cops al dia. I no és dedicació absoluta. La recerca concebuda a la Universitat de Múrcia dedicada a la presència de la família Rothschild a l’Estat s’atura a l’any 1941, obviant la Guerra Civil i els prolegòmens. La continuació d’aquesta investigació fa sis anys que l’espero.

Per saber-ne més: La casa Rothschild en España de Miguel Ángel López Morell. Marcial Pons, Ediciones de Historia. Madrit 2005