Demà és final de mes i el Banc Central Europeu haurà de pagar les nòmines als seus treballadors. Estic encuriosit per saber quin sistema fan servir.
Com que en el Banc Central Europeu hi ha la màquina d’imprimir bitllets, un sistema podria ser que els treballadors es servissin ells mateixos, entrant per ordre alfabètic a la habitació on hi ha la impressora, amb els cartutxos de tinta a l’armariet de l'esquerra i en els prestatges del costat, el paper. Introduint un codi i prement un botonet vermell, la màquina emetria un llençol amb la quantitat justa. En una tauleta hi trobarien unes tisores per retallar un per un els paperots de la mensualitat.
El problema d’aquesta sistema és que la inflació a Frankfurt ―que és on està el Banc Central Europeu― es dispararia cada principi de mes, doncs del no-res sortirien diners per comprar productes existents, conforme a la premissa que si només hi ha 1.000 € al món i una sola cosa per vendre, aquesta cosa val 1.000 €. Però si hi ha 10.000 € i la mateixa sola cosa per vendre, aquesta en valdria 10.000.
Un altre sistema seria que un responsable passés a cada empleat un sobre tancat amb la mesada. Com que el Banc Central Europeu remena quantitats de diners que no podem arribar a capir, sempre es podrien desviar uns pocs bitllets pel personal i així evitar qualsevol efecte inflacionista, doncs serien bitllets ja existents. Fòra viable però arcaic.
Seria absurd que els treballadors del Banc Central Europeu tinguessin la nòmina domiciliada en un altre banc, com si el personal del Banc de Sabadell cobrés el sou per la Caixa del Penedès.
Com que en el Banc Central Europeu hi ha la màquina d’imprimir bitllets, un sistema podria ser que els treballadors es servissin ells mateixos, entrant per ordre alfabètic a la habitació on hi ha la impressora, amb els cartutxos de tinta a l’armariet de l'esquerra i en els prestatges del costat, el paper. Introduint un codi i prement un botonet vermell, la màquina emetria un llençol amb la quantitat justa. En una tauleta hi trobarien unes tisores per retallar un per un els paperots de la mensualitat.
El problema d’aquesta sistema és que la inflació a Frankfurt ―que és on està el Banc Central Europeu― es dispararia cada principi de mes, doncs del no-res sortirien diners per comprar productes existents, conforme a la premissa que si només hi ha 1.000 € al món i una sola cosa per vendre, aquesta cosa val 1.000 €. Però si hi ha 10.000 € i la mateixa sola cosa per vendre, aquesta en valdria 10.000.
Un altre sistema seria que un responsable passés a cada empleat un sobre tancat amb la mesada. Com que el Banc Central Europeu remena quantitats de diners que no podem arribar a capir, sempre es podrien desviar uns pocs bitllets pel personal i així evitar qualsevol efecte inflacionista, doncs serien bitllets ja existents. Fòra viable però arcaic.
Seria absurd que els treballadors del Banc Central Europeu tinguessin la nòmina domiciliada en un altre banc, com si el personal del Banc de Sabadell cobrés el sou per la Caixa del Penedès.
Descartades aquestes opcions, només em queda suposar que el que han de fer els treballadors és col·locar bons al banc on treballen a un tipus d’interès prefixat per alguna consultora externa, comprometent-se a tornar l'import total més l'interès en un temps prudencial. De fet, aquesta és la funció del lloc on treballen i de ben segur que ho deuen trobar com el fet més natural del món.
0 comentaris:
Publica un comentari