Com que l'escola de Freud va perdre la dialèctica enfront dels que tot ho volen arreglar amb la química, per sempre més em quedaré sense saber perquè és habitual que mostri empatia per la gent que camina amb les puntes dels peus cap endins. A una meva gata també li passava amb en Manel, a qui li feia unes festes més pròpies d'una amant humana.
En Manel va repetir sis vegades el primer curs de Geografia, abduït com estava nit i dia per la màgia dels escacs. Tot i que mai no va excel·lir en competició, el dia que a casa meva em va guanyar vint-i-dues partides jugant a l'estil del meu referent, el rus Alekhine —el Dostoièvski dels escacs—, d'en Manel acceptava qualsevol consell.
Qui sap si va escollir la millor parella. Des del primer dia van prendre per costum de discutir-se a totes hores. Ella havia estudiat psicologia, més que res per saber quin mal patia. A en Manel li va aconsellar un especialista per evitar el costum de deixar les coses a mitges. No va acabar la teràpia.
Quan va ser presentat oficialment als sogres, també la van tenir grossa. El sogre, per mirar de guanyar-se'l, li va recitar amb bon accent tots els campions mundials d'esquaix. De la confusió en va sortir una proposta per dirigir les botigues del sogre en una coneguda vila costanera, totes elles dedicades a la venda de barrets mexicans, flamenques i toreros.
He perdut el contacte amb en Manel, però estic segur que ara està patint la pitjor de les crisis. I no pas matrimonial, perquè des del primer dia que s'hi van avesar. El mal és que el seu ajuntament ha decidit d'eradicar de la vila la venda de productes folklòrics que no siguin autòctons. Ara hauran de farcir les botigues de barretines, espardenyes i porrons i, alhora, convèncer la púrria de tota Europa de l'excel·lència d'aquests articles.
Si en Manel fos l'Alekhine, ompliria les botigues de samarretes d'en Messi i l'Eto'o i regalaria una barretina per la compra d'una d'en Puyol, unes espardenyes per una d'en Keita i un porró per una d'en Jorquera. I als clients més selectes, els faria passar a la rebotiga on els hi oferiria barrets mexicans, flamenques i toreros a preus d'or.
En Manel va repetir sis vegades el primer curs de Geografia, abduït com estava nit i dia per la màgia dels escacs. Tot i que mai no va excel·lir en competició, el dia que a casa meva em va guanyar vint-i-dues partides jugant a l'estil del meu referent, el rus Alekhine —el Dostoièvski dels escacs—, d'en Manel acceptava qualsevol consell.
Qui sap si va escollir la millor parella. Des del primer dia van prendre per costum de discutir-se a totes hores. Ella havia estudiat psicologia, més que res per saber quin mal patia. A en Manel li va aconsellar un especialista per evitar el costum de deixar les coses a mitges. No va acabar la teràpia.
Quan va ser presentat oficialment als sogres, també la van tenir grossa. El sogre, per mirar de guanyar-se'l, li va recitar amb bon accent tots els campions mundials d'esquaix. De la confusió en va sortir una proposta per dirigir les botigues del sogre en una coneguda vila costanera, totes elles dedicades a la venda de barrets mexicans, flamenques i toreros.
He perdut el contacte amb en Manel, però estic segur que ara està patint la pitjor de les crisis. I no pas matrimonial, perquè des del primer dia que s'hi van avesar. El mal és que el seu ajuntament ha decidit d'eradicar de la vila la venda de productes folklòrics que no siguin autòctons. Ara hauran de farcir les botigues de barretines, espardenyes i porrons i, alhora, convèncer la púrria de tota Europa de l'excel·lència d'aquests articles.
Si en Manel fos l'Alekhine, ompliria les botigues de samarretes d'en Messi i l'Eto'o i regalaria una barretina per la compra d'una d'en Puyol, unes espardenyes per una d'en Keita i un porró per una d'en Jorquera. I als clients més selectes, els faria passar a la rebotiga on els hi oferiria barrets mexicans, flamenques i toreros a preus d'or.
0 comentaris:
Publica un comentari