Un poeta que viu de les lletres exercint el funcionariat, quan va saber que m'amagava en aquest espai no es va estar de recordar que 'també' havia patit una època bohèmia. Després de partir peres amb la xicota de torn va trobar refugi en la nit, l'alcohol i altres disbauxes. En necessitar dels matins per dormir, els ingressos minvaven mentre s'enfilaven les despeses, previsible presagi d'una tragèdia. El final, però, fou prou feliç: va conèixer qui ara és la seva dona i va a ser a temps de redreçar-se.
El poeta, membre d'un pretensiós col·lectiu que pretenia ser guia en l'esdevenidor de les lletres catalanes, se'ns va acomiadar per no fer tard a la joiosa cerimònia d'allitar el seu fill. Com que som parits així, vaig buscar la complicitat del cambrer per fer-li saber que el poeta no havia estat bohemi sinó cràpula. Sembla que no hi ha una definició unànime sobre què és la bohèmia: s'hi enquibeix tant la noia malaltissa per un romanticisme ensucrat que maltracta la poesia amb collonades insofribles on invoca prínceps blaus fets a mida i també el poeta funcionari malvivint temporalment.
Després d'haver sentit les meves explicacions, el cambrer va voler saber si estava davant d'un bohemi o d'un cràpula. Essent el cràpula de diccionari un home embriac i disbauxat i el bohemi de diccionari aquell que mena una vida precària, desordenada, deslligada de les convencions socials i amb l'art com a passió, li vaig dir al cambrer que es fixés que sempre que entro al bar, i abans de demanar el beure, mostro fingida atenció pels quadres que abelleixen les parets del local.
El poeta, membre d'un pretensiós col·lectiu que pretenia ser guia en l'esdevenidor de les lletres catalanes, se'ns va acomiadar per no fer tard a la joiosa cerimònia d'allitar el seu fill. Com que som parits així, vaig buscar la complicitat del cambrer per fer-li saber que el poeta no havia estat bohemi sinó cràpula. Sembla que no hi ha una definició unànime sobre què és la bohèmia: s'hi enquibeix tant la noia malaltissa per un romanticisme ensucrat que maltracta la poesia amb collonades insofribles on invoca prínceps blaus fets a mida i també el poeta funcionari malvivint temporalment.
Després d'haver sentit les meves explicacions, el cambrer va voler saber si estava davant d'un bohemi o d'un cràpula. Essent el cràpula de diccionari un home embriac i disbauxat i el bohemi de diccionari aquell que mena una vida precària, desordenada, deslligada de les convencions socials i amb l'art com a passió, li vaig dir al cambrer que es fixés que sempre que entro al bar, i abans de demanar el beure, mostro fingida atenció pels quadres que abelleixen les parets del local.
0 comentaris:
Publica un comentari