Com que encara deixen fumar al carrer, ahir matí m'estava fora de la biblioteca per restablir els nivells habituals de nicotina quan una noia de cara fresca, pèl ben fosc, cabell larg i les línies del cos que més em sedueixen em va demanar si podia vigilar-li la bicicleta mentre tornava uns llibres. Va ser oferir-me i tot seguit sentir-me estirat en un sofà, endormiscat com quan mires documentals de lleons en ben dinat, endevinant la relació que s'esdevindria amb la noia de la bicicleta.
Aniríem a viure a ca seu perquè paga menys de lloguer i els edredons són de colors. Ens banyaríem junts, envoltats d'espelmes i seduits per substàncies prohibides però relaxants. Escoltaríem reggae jamaicà dels seixanta i sense adonar-nos-en faríem l'amor en cadència harmoniosa. Riuríem de qualsevol ocurrència i li encantarien els meus experiments amb la salsa dels espaghettis. La ciutat ens ensenyaria nous colors i en només quinze dies em posaria al dia de les set temporades de la seva sèrie preferida, el mateix temps que ella trigaria en fer-se un lloc preeminent en el meu bar de capçalera.
Enmig de tanta joia, un bon dia convidaria lesss sevesss amiguesss a sopar txatxiquis i txabularmes i quant de temps que fa que no ens veiem i tia que ens hem de veure més sovint i apunta't a uns cursos que fem de txaitxí, xungfí i txintxan que són tècniques orientals de fa dos o tres mil anys (perquè no ve pas de mil anys) i tia no saps lo que bé que van. I se m'acabarien els missioners i les felacions i em trobaria al llit fent el sardanista amb ella botant-me al damunt. I cada dia verdura i amanides perquè allarguen la vida i el seu pare qui, amb la confiança, em trucaria ben sovint per demanar-me si ja havia trobat empleiu. I ella dient-me que necessita el seu espai i jo marxant al bar de capçalera perquè en un pis de quaranta metres si no em penjava de la finestra poc espai que li podria oferir. I en tornar torrat a l'hora blava, que hauríem de parlar però demà no que és el seu aniversari i ha de sopar amb en Robeeeert.
És quan, esglaiat, t'adones que amb en Robeeert es va empassar les sis primeres temporades d'aquell cony de sèrie. Que aquella òpera que sempre escolta quan bada la va veure amb en Robeeert a Londres, en directe. Que ho recicles tot perquè en Robeeert és ecologista. Que ell si sap fer el sardanista. Que les espelmes del bany les va comprar ell. I voldré tornar a caure de dret verticalment en el vici al temps que ella em demanarà d'adoptar una xineta per salvar lo nostre. I et plantes davant del jutge exigint la separació perquè ella llegeix en Krishnamurti d'amagades. I te la negaran i protestaràs anant conill pels carrers grisos de la ciutat citant Nietzsche amb accent mallorquí i xisclant a la tirolesa. I...
I quan la noia de cara fresca, pèl ben fosc, cabell larg i les línies del cos que més em sedueixen va sortir de tornar els llibres, jo ja estava curull de nicotina i el seu agraiment sincer per la vigilància es va veure correspost per una cara plena d'odi. Perquè l'odio, no la puc ni veure, no li vigilaré la bicicleta mai més. Però qui cony s'ha cregut que sóc jo?
|