M'apunto a les mêmes

Deu àlbums de la meva col.lecció:
Highway to Hell d'AC/DC, Dire Straits de Dire Straits, Beggar's Banquet de The Rolling Stones, un recull de la Nina Simone, Revolución de La Polla Records, Exodus de Bob Marley, Ben Endins de Sopa de Cabra, La terra és plana de Quimi Portet, Dibujos animados de Nacha Pop, Dread In Babylon d'U-Roy, Verges '50 de Lluís Llach (onze?)

Discos que et fa vergonya trobar buscant resposta al punt anterior
Un de Mecano amb allò de "No me mires que no me he puesto el maquilla-je-je".

Quantitat total de música baixada al meu ordinador
Unes quatre-centes cançons.

Últim CD que he comprat
Brila de Burman Flash

Última cançó que he escoltat abans de llegir aquest post
Per voluntat pròpia El último ska de Kortatu (és que estic en un cyber i sona flamenc o com en diguin)

Cançons que escolto que signifiquen alguna cosa per a mi
Sorprendente de Leño, Cada uno su razón de Nacha Pop, Petits vicis de Raimon, Running Away de Bob Marley, You Don't Love Me de Dawn Penn, Love Me Or Leave Me de Nina Simone, Dear Doctor de The Rolling Stones, una de Tequila que parla d'un gat, de l'amagatall anglès..., País Petit de Lluís Llach, etc...

Llibres que llegeixo durant l'any
Si llibres vol dir novel.les, un o cap. En sentit ampli, bastants.

Llibreria o biblioteca
Llibreria. Tot a prop.

Últim llibre llegit
L'home que calculava de Malba Tahan

Llibres que llegeixo aquests dies
Un d'escacs (com que hi ha roba estesa, no diré el títol)

Cinc llibres que m'han marcat
Ficciones de Jorge Luis Borges, Rayuela de Julio Cortázar, Estratègia moderna en els escacs de Ludék Pachman, 1984 de George Orwell,

Cinc persones a qui vulguis passar aquests "memes"
A la meva mare que m'estarà escoltant, a la dona gairebé simètrica, a l'admirada Memoria, a la de l'amagatall anglès i a la futura (si és que no és la dona gairebé simètrica).

El Sonic Cat Repeller

Al Regne Unit anuncien un innovador producte que encara no ha arribat a les nostres terres: el Sonic Cat Repeller.

Per només 29,95 ₤ –despeses d’enviament incloses i dos anys de garantia –podem gaudir d’aquest aparell que fa fuitar els gats del nostre jardí. Keep nuisance cats from foulin your garden, assegura la propaganda. El mètode per allunyar els felins és un sensor d’infrarojos passiu amb 98° arc (que no sé pas què vol dir). El model Sonic Cat Repeller arriba fins a un 50% més lluny que els seus competidors, perquè són vàries les cases comercials que es disputen aquest mercat. Amb dues piles de 9V o un adaptador no inclòs, n’hi ha prou per fer rutllar l’enginy.

El fabricant afirma que el seu producte és respectuós amb el medi ambient i que encoratja els ocells a retornar als jardins. A més, no causa cap mal ni als gats ni als gossos (1) . Your garden will be a more pleasant place!.

Per comprar aquest pràctic artilugi cal adreçar-se a (2):

The Times Direct
Sonic Cat Repeller Offer
JF513, Euro House
Sittingbourne ME10 3US

Si algú de Progat (Progat, Progat, Progat... –per guanyar rànking al Google) torna a treure el nas per aquest Club, m’agradaria saber què n’opina de l’invent. I de passada, que em faci saber com va la campanya d'extermini que fan a Girona, els de Progat, per conscienciar a la gent de com han d’alimentar les darreres colònies de gats de la ciutat que s’emmiralla, colònies vacunades i esterilitzades, amb seguiment exhaustiu i dotades de menjadores, sorra i rascadors d’ungles, en espais vigilats.



(1) Advertència que em fa sospitar en que també pot funcionar com a Sonic Dog Repeller.

(2) En demanar el Sonic Cat Repeller, el distribuïdor demana que responguem les següents preguntes:
Amb quina periodicitat comprem The Sunday Times i,
Quins dies de la setmana comprem The Times.

Camí de Mequinensa

L’Andrés es feia conéixer com a fill de Mequinensa. A casa el coneixíem com en Piticling pel seu mal costum d’assaltar qualsevol telèfon proper per fer trucades de llarga durada que ell considerava de gran transcendència.

L’Andrés hagués pogut ser la primera persona en pagar-me una feina: quan jo tenia divuit anys em va demanar que posés ordre en la seva cartera d’assegurances i que li confeccionés unes estadístiques per mesos, anys, clients i localitats dels serveis que oferia. Mai no vaig veure un duro.

El meu pare es va deixar arrossegar pel caràcter seductor d’aquell bandarra i se’n va acabar ressentint tan la seva vida familiar com el seu fetge. Perquè l’Andrés no només bevia a totes hores sinó que incitava a beure als que tenia més a prop.

Quan vaig saber que hi havia un escriptor que de Mequinensa n’havia fet el seu univers literari, em va venir al cap el mal record d’en Piticling i també un rètol rossegat que hi havia en aquella maleïda carretera que em duia cada quinze dies de retorn per anar a fer el soldat.

En Guillem em va despatxar el Camí de Sirga i el vaig regalar a la Mercè, que de Mequinensa no en tenia cap altre referent. Va gaudir amb aquella lectura i m’ho va fer saber. He anat seguint el camí literari de Jesús Moncada pels retalls de les planes de cultura dels diaris. I avui m’ha fet vergonya no haver anat mai a Mequinensa de la seva mà. En Jesús Moncada era de Mequinensa i l’Andrés, de Mesquinesa

Quo vadis, Ponç?

M'ha sorprès veure entre els signants del manifest que aquests dies ha esperonat la caverna mediàtica, la foto d'en Ponç Puigdevall.

Dimarts, en Ponç somreia sorneguerament i ens deia que al dia següent miréssim els diaris. I allà hi era ell, al costat d'aquells que viuen d'explicar als veïns allò que volen sentir, allò que mai et trobes en el teu carrer: Arcadi Espada, Félix de Azúa, Francesc de Carreras, Albert Boadella... amb la presència virtual de l'Alejo Vidal-Quadras, Jiménez Losantos i els fòrums nacional-espanyolistes del País Basc.

I què hi fas, Ponç, entremig d'aquests agitadors? Mai no m'ho hagués pensat.

Espero que en Jordi Arbonès et tiri ben fort de les orelles.