N'hi ha alguns que tenen actituds de gendarme amb els que mantenim aquest tipus de planes. A més, entenen la cultura en termes futbolístics.
Fa uns dies ens esperonaven a enregistrar els blogs catalans en un directori a nivell mundial per aconseguir que la nostra llengua aparegués entre les deu primeres del món. Com que diuen que de llengües n'hi més de cinc mil, aquesta fita em va semblar prou inversemblant. Tot i així, hi vaig treure el nas i vaig llegir les condicions del directori: qui s'hi apuntava s'avenia a cedir tots els drets del seu espai. Em vaig fer enrere però vet-aquí que algú m'hi ha inclòs. Si qui ho ha fet llegeix aquestes línies, li recomano que esculli el renec més malsonant que conegui i que se'l faci tatuar al cap de la fava. De part meva.
I com que la cultura l'entenen en termes futbolístics, alguns també s'han mostrat ben cofois en veure un rànking de blogs on els catalans estem en dotzena posició a tan sols 75 blogs dels japonesos! Hi ha més de cent milions de japonesos i estem a punt d'atrapar-los? Segons aquest rànking, hi ha 7983 blogs escrits en català. Ha, ha, ha. El dia que tots ells facin el ping faran petar la xarxa. Si me llegeix el manipulador de dades, li recomano que agafi la dita de que en el pot petit hi ha la bona confitura i se la faci tatuar al cap de la fava.
La llengua és tan sols el mitjà però per aquests beneits és el tot. I tot s'hi val. I s'inventen tota mena de rànkings que no tenen cap sentit. Podria sortir en el rànking de qui més publica sense cap mena d'esforç. Ara publico una A, d'aquí a cinc minuts una B i quan arribi a la zeta, obriré l'Alcover-Moll i copiaré paraula per paraula. Com a premi espero que em deixin tatuar un discurset d'agraïment al cap de la fava del responsable.
I com que amb això no en fan prou, s'han cregut que poden ser els gendarmes de la blogosfera catalana, imposant les seves lleis. I el tic d'inquisidors l'han vessat sobre en Zigazaga a qui l'hi han tret el dret de poder polir els seus escrits un cop publicats i l'han sotmès al escarni col.lectiu sense raó. Sí, tatueu-vos el nom Zigazaga al cap de la fava i si encara us en queda espai, afegiu-hi un escrit de disculpa.
Per la meva part, l'única obligació que tinc és amb la casa que em cedeix aquest espai, la casa Blogger, que té unes normes que he de respectar i així ho faig. I també m'obliga el respecte que tinc envers a tots els que m'han llegit i em llegeixen doncs és per ells que mantinc aquest espai amb alegria. I pel cap -el de dalt- no m'ha passat mai d'entrar en cap mena de competició que per això ja tinc els escacs. D'un bon principi que em vaig proposar de tirar endavant aquest espai només que tingués un lector, un sol lector. I en aquest espai l'únic que té dret a imposar normes sóc jo i publicaré quan vulgui, m'enregistraré a on em sembli convenient i faré pings on hi hagi respecte i bones maneres. Per últim, la decisió d'escriure en una o altra llengua no es deu a motivacions polítiques de cap mena. Simplement escric en la mateixa llengua que la mare que em va parir i això no m'obliga a pertànyer a cap secta. Com que tot això no us cabrà al cap de la fava, us ho haureu de fer tatuar en el gland, en direcció a l'anus que és on deveu tenir el respecte envers la nostra cultura.
Fa uns dies ens esperonaven a enregistrar els blogs catalans en un directori a nivell mundial per aconseguir que la nostra llengua aparegués entre les deu primeres del món. Com que diuen que de llengües n'hi més de cinc mil, aquesta fita em va semblar prou inversemblant. Tot i així, hi vaig treure el nas i vaig llegir les condicions del directori: qui s'hi apuntava s'avenia a cedir tots els drets del seu espai. Em vaig fer enrere però vet-aquí que algú m'hi ha inclòs. Si qui ho ha fet llegeix aquestes línies, li recomano que esculli el renec més malsonant que conegui i que se'l faci tatuar al cap de la fava. De part meva.
I com que la cultura l'entenen en termes futbolístics, alguns també s'han mostrat ben cofois en veure un rànking de blogs on els catalans estem en dotzena posició a tan sols 75 blogs dels japonesos! Hi ha més de cent milions de japonesos i estem a punt d'atrapar-los? Segons aquest rànking, hi ha 7983 blogs escrits en català. Ha, ha, ha. El dia que tots ells facin el ping faran petar la xarxa. Si me llegeix el manipulador de dades, li recomano que agafi la dita de que en el pot petit hi ha la bona confitura i se la faci tatuar al cap de la fava.
La llengua és tan sols el mitjà però per aquests beneits és el tot. I tot s'hi val. I s'inventen tota mena de rànkings que no tenen cap sentit. Podria sortir en el rànking de qui més publica sense cap mena d'esforç. Ara publico una A, d'aquí a cinc minuts una B i quan arribi a la zeta, obriré l'Alcover-Moll i copiaré paraula per paraula. Com a premi espero que em deixin tatuar un discurset d'agraïment al cap de la fava del responsable.
I com que amb això no en fan prou, s'han cregut que poden ser els gendarmes de la blogosfera catalana, imposant les seves lleis. I el tic d'inquisidors l'han vessat sobre en Zigazaga a qui l'hi han tret el dret de poder polir els seus escrits un cop publicats i l'han sotmès al escarni col.lectiu sense raó. Sí, tatueu-vos el nom Zigazaga al cap de la fava i si encara us en queda espai, afegiu-hi un escrit de disculpa.
Per la meva part, l'única obligació que tinc és amb la casa que em cedeix aquest espai, la casa Blogger, que té unes normes que he de respectar i així ho faig. I també m'obliga el respecte que tinc envers a tots els que m'han llegit i em llegeixen doncs és per ells que mantinc aquest espai amb alegria. I pel cap -el de dalt- no m'ha passat mai d'entrar en cap mena de competició que per això ja tinc els escacs. D'un bon principi que em vaig proposar de tirar endavant aquest espai només que tingués un lector, un sol lector. I en aquest espai l'únic que té dret a imposar normes sóc jo i publicaré quan vulgui, m'enregistraré a on em sembli convenient i faré pings on hi hagi respecte i bones maneres. Per últim, la decisió d'escriure en una o altra llengua no es deu a motivacions polítiques de cap mena. Simplement escric en la mateixa llengua que la mare que em va parir i això no m'obliga a pertànyer a cap secta. Com que tot això no us cabrà al cap de la fava, us ho haureu de fer tatuar en el gland, en direcció a l'anus que és on deveu tenir el respecte envers la nostra cultura.
2 comentaris:
A
Publica un comentari