11 juliol 2009
22 maig 2009
La primera crisi
Durant el regnat de Asiquis, com que va haver una gran manca de diners en circulació, va ser promulgada entre els egipcis una llei segons la qual, per a rebre un préstec, hom havia de presentar com a caució el cadàver del seu pare. Se li afegia una altra llei segons la qual qui donava el prèstec es quedava amb tot el sepulcre de qui el prenia; i si qui presentava aquesta caució no volia tornar el préstec, hom li imposava la pena que, quan ell mateix finés, no tingués sepultura, ni al sepulcre patern ni en cap altre, i tampoc no hi pogués enterrar cap altre dels seus.
Heròdot. Història 136-2
03 abril 2009
El desig de nedar
M'era coneguda la platja de cel abovedat i llum artificiosa on tothom hi té un quefer. Avui no m'ha servit xipotejar-hi i he hagut d'escollir un lloc que semblava a recer on, sobre un pam d'aigua, només em calia moure genolls i panxa per simular que nedava.
M'han exigit de pujar al cotxe i anar a l'altra banda, allà on són els que n'estan aprenent. Per no tenir carnet, un desconegut ha hagut de menar-me el vehicle. Li volia explicar que no el puc dur perquè un ressort ocult i perdurable va dictant el meu viure, un ressort que intuïa i del que ja en conec l'abast. Voldria nedar i conduir perquè aparenta que res no m'ho impedeix. Però no puc i no goso de dir-ne el motiu.
M'entretinc descobrint-ne les traces manifestes en aquelles situacions que han acabat farcint un neguit indefugible, perquè estic tot fet d'ell, i temo que ja no hi seré a temps per enfilar-me al tren que sempre em semblava destinat. Si no nedo, mai més no tornarà.
31 març 2009
La llibreta 1.0
Ara ja tinc una llibreta que, entre d'altres virtuts, ofereix una capacitat d'emmagatzematge de memòria que és directament proporcional a la meva habilitat d'idear abreviatures potencialment intel·ligibles amb el pas del temps.
La puc rebotir pel terra tantes vegades com vulgui sense que perdi les seves funcions tot i que, si li plou al damunt, llagrimeja el contingut. No garanteix la producció de genialitats però el seu tamany, fàcilment dissimulable a la butxaca d'una jaqueta, facilita que s'hi puguin copiar sense demora les ocurrències de les nits banyades amb aigua d'Escòcia. Les tremolors de l'escriptura inherents als estats escocesos deixarien de percebre's si l'Obama deixés de malgastar fortunes en foteses com ara els cotxes i els bancs, i els dediqués als interessos legítims de la plebs, com ara que les llibretes d'aquesta mena puguin rutllar en tot tipus de situacions.
Ja hi he vesat un grapat d'anotacions, a la llibreta, encara que no hi tinc gaire pràctica:
- Zodíac de Dendera. Temple Hathor. Museu del Louvre.
- Och Suezberg. 19% New York Times.
- La parca embriagada, òpera de Rothschild i Dalí.
- Virus Conficker. Desactiva Windows Defender, Update i Security Center
- Ibuti. Pare arquitecte Djehuty. No vol dir res en egipci.
- J.J. Cale. Roll On. Nou disc.
- Un Krasyttuc. I el cambrer me l'ha servit d'esquenes.
La llibreta te la venen per 0,51 cèntims però no et donen les instruccions ni cap material per inserir-hi fotografies. Sospito que servirà per endreçar quatre idees entre cigalons de Mascaró per després poder-les penjar en aquest espai mercès als punts de connexió públics.
26 març 2009
09 gener 2009
06 novembre 2008
03 novembre 2008
17 octubre 2008
Scottex 16 Megas Navigator Plus
Pel fet de ser una ciència moderna, l'ecosocialisme encara no ha abastat tots els camps que li són propis. Un d'ells, que a curt termini sensibilitzarà els ciutadans i les ciutadanes, fa referència a la mobilitat sostenible dels residus orgànics. Per entendre'ns, pararem atenció en un exemple alliçonador: un lleidatà consumeix aigua embotellada a Caldes de Malavella mentre es cruspeix unes galetes produïdes en un monestir alemany. Tot seguit fa camí en tren, direcció Madrit. Com que té pixera, a mig trajecte evacua la bufeta i el pixum s'escampa per les vies. En arribar a la capital de l'Espanya uniforme, entra a corre-cuita en un Mesón Gallego per descarregar els budells.
Trobem que matèries primeres extretes de diverses contrades acaben sent transformades per un subjecte en moviment que les expel·leix lluny dels respectius llocs d'origen. Aquest procés es pot extrapolar a milions de persones que diàriament reciclen matèria orgànica sense ser curosos amb el medi ambient. Estem parlant de milions i milions de tones de matèria que són transportades amunt i avall i que, evidentment, provoquen un desequilibri del tot perjudicial per a la natura.
Avançant-se a l'alarma social que aquests processos provocaran en els ciutadans i les ciutadanes un cop hagin estat convenientment sensibilitzats i sensibilitzades, la casa americana Kimberly-Clark Worlwide Inc. ha creat Scottex 16 Megas, un paper higiènic amb una àmplia capacitat d'emmagatzematge especialment ideat per potenciar una flexible mobilitat sostenible dels nostres residus sòlids. Amb Scottex 16 Megas podrem tornar al seu lloc d'origen les restes orgàniques de tots els productes que diàriament consumim. En breu sortirà al mercat Scottex 16 Megas Navigator que, gràcies a la tecnologia GPS, ens permetrà saber la posició exacta dels nostres residus a través del Google Earth i, a més, amb el programari Scottex 16 Megas Navigator Plus, actualment en fase beta, tindrem accés a l'origen de totes les matèries primeres consumides perquè ens sigui més fàcil de programar un retorn en pau i felicitat.
Trobem que matèries primeres extretes de diverses contrades acaben sent transformades per un subjecte en moviment que les expel·leix lluny dels respectius llocs d'origen. Aquest procés es pot extrapolar a milions de persones que diàriament reciclen matèria orgànica sense ser curosos amb el medi ambient. Estem parlant de milions i milions de tones de matèria que són transportades amunt i avall i que, evidentment, provoquen un desequilibri del tot perjudicial per a la natura.
Avançant-se a l'alarma social que aquests processos provocaran en els ciutadans i les ciutadanes un cop hagin estat convenientment sensibilitzats i sensibilitzades, la casa americana Kimberly-Clark Worlwide Inc. ha creat Scottex 16 Megas, un paper higiènic amb una àmplia capacitat d'emmagatzematge especialment ideat per potenciar una flexible mobilitat sostenible dels nostres residus sòlids. Amb Scottex 16 Megas podrem tornar al seu lloc d'origen les restes orgàniques de tots els productes que diàriament consumim. En breu sortirà al mercat Scottex 16 Megas Navigator que, gràcies a la tecnologia GPS, ens permetrà saber la posició exacta dels nostres residus a través del Google Earth i, a més, amb el programari Scottex 16 Megas Navigator Plus, actualment en fase beta, tindrem accés a l'origen de totes les matèries primeres consumides perquè ens sigui més fàcil de programar un retorn en pau i felicitat.
13 octubre 2008
Del barret mexicà a la barretina
Com que l'escola de Freud va perdre la dialèctica enfront dels que tot ho volen arreglar amb la química, per sempre més em quedaré sense saber perquè és habitual que mostri empatia per la gent que camina amb les puntes dels peus cap endins. A una meva gata també li passava amb en Manel, a qui li feia unes festes més pròpies d'una amant humana.
En Manel va repetir sis vegades el primer curs de Geografia, abduït com estava nit i dia per la màgia dels escacs. Tot i que mai no va excel·lir en competició, el dia que a casa meva em va guanyar vint-i-dues partides jugant a l'estil del meu referent, el rus Alekhine —el Dostoièvski dels escacs—, d'en Manel acceptava qualsevol consell.
Qui sap si va escollir la millor parella. Des del primer dia van prendre per costum de discutir-se a totes hores. Ella havia estudiat psicologia, més que res per saber quin mal patia. A en Manel li va aconsellar un especialista per evitar el costum de deixar les coses a mitges. No va acabar la teràpia.
Quan va ser presentat oficialment als sogres, també la van tenir grossa. El sogre, per mirar de guanyar-se'l, li va recitar amb bon accent tots els campions mundials d'esquaix. De la confusió en va sortir una proposta per dirigir les botigues del sogre en una coneguda vila costanera, totes elles dedicades a la venda de barrets mexicans, flamenques i toreros.
He perdut el contacte amb en Manel, però estic segur que ara està patint la pitjor de les crisis. I no pas matrimonial, perquè des del primer dia que s'hi van avesar. El mal és que el seu ajuntament ha decidit d'eradicar de la vila la venda de productes folklòrics que no siguin autòctons. Ara hauran de farcir les botigues de barretines, espardenyes i porrons i, alhora, convèncer la púrria de tota Europa de l'excel·lència d'aquests articles.
Si en Manel fos l'Alekhine, ompliria les botigues de samarretes d'en Messi i l'Eto'o i regalaria una barretina per la compra d'una d'en Puyol, unes espardenyes per una d'en Keita i un porró per una d'en Jorquera. I als clients més selectes, els faria passar a la rebotiga on els hi oferiria barrets mexicans, flamenques i toreros a preus d'or.
En Manel va repetir sis vegades el primer curs de Geografia, abduït com estava nit i dia per la màgia dels escacs. Tot i que mai no va excel·lir en competició, el dia que a casa meva em va guanyar vint-i-dues partides jugant a l'estil del meu referent, el rus Alekhine —el Dostoièvski dels escacs—, d'en Manel acceptava qualsevol consell.
Qui sap si va escollir la millor parella. Des del primer dia van prendre per costum de discutir-se a totes hores. Ella havia estudiat psicologia, més que res per saber quin mal patia. A en Manel li va aconsellar un especialista per evitar el costum de deixar les coses a mitges. No va acabar la teràpia.
Quan va ser presentat oficialment als sogres, també la van tenir grossa. El sogre, per mirar de guanyar-se'l, li va recitar amb bon accent tots els campions mundials d'esquaix. De la confusió en va sortir una proposta per dirigir les botigues del sogre en una coneguda vila costanera, totes elles dedicades a la venda de barrets mexicans, flamenques i toreros.
He perdut el contacte amb en Manel, però estic segur que ara està patint la pitjor de les crisis. I no pas matrimonial, perquè des del primer dia que s'hi van avesar. El mal és que el seu ajuntament ha decidit d'eradicar de la vila la venda de productes folklòrics que no siguin autòctons. Ara hauran de farcir les botigues de barretines, espardenyes i porrons i, alhora, convèncer la púrria de tota Europa de l'excel·lència d'aquests articles.
Si en Manel fos l'Alekhine, ompliria les botigues de samarretes d'en Messi i l'Eto'o i regalaria una barretina per la compra d'una d'en Puyol, unes espardenyes per una d'en Keita i un porró per una d'en Jorquera. I als clients més selectes, els faria passar a la rebotiga on els hi oferiria barrets mexicans, flamenques i toreros a preus d'or.
Subscriure's a:
Comment Feed (RSS)
