Amb la butxaca foradada com és costum, per omplir el pap de la gosseta només m'arribava per dur-li menjar de gats. Ara tinc els braços ben esgarrapats. Em pensava que el trauma li vindria per una altra banda: com que té un bony a l'entrecuix vaig batejar-la amb el nom de Teru, no pas en homenatge al cantautor sinó pel president Zapatero. Si m'hagués fixat millor, ara es diria Tilla.
Sóc de gats i es nota. Els felins sempre em queien de quatre potes quan volia rumiar i s'entestaven a fer el juganer. En només quinze dies la gosseta ha après a rodolar pel terra com una baldufa llençada amb traça.
Les noves lleis de l'ajuntament estan pensades per contribuents que adopten gossos però el meu cas és just a la inversa. Espero que no l'obliguin a vacunar-me, ni a treure'm de passeig a unes hores establertes lligat per l'altra banda del collar. De morrió només em caldria quan l'aigua d'Escòcia m'empenta a dir les coses tal com les veig.
Ahir en Teru va perseguir una aranya amb força estil i, engrescada, tot seguit va iniciar-se en el noble art d'encalçar mosques. Avui ha destrossat el seu primer llibre, un pamflet antijueu del primer franquisme. Demà li ensenyaré a fer-se les ungles al sofà.
